Bruxisme: per què apareix amb l'estrès i l'ansietat, i com es tracta en teràpia

La Marta ve a consulta per ansietat, però el primer que diu en seure és una altra cosa: es desperta amb la mandíbula encarcarada i amb un mal de cap que li dura fins a mig matí. El seu dentista li ha vist les dents gastades, li ha parlat de bruxisme i li ha posat una fèrula. Hi dorm, però continua serrant i el dolor no se'n va. Ningú li ha preguntat encara com porta la feina, ni per què últimament serra les dents també de dia, quan mira el correu.

Si ets psicòloga o psicòleg, aquesta escena et sona. El bruxisme arriba moltes vegades per la porta del dentista, però bona part del seu tractament passa per la teva consulta: l'estrès i l'ansietat són el motor més habitual que algú serri o carrisquegi les dents. En aquesta guia repassem què és el bruxisme, per què apareix, com es reconeix i què pots fer des de la teràpia. Al final t'expliquem com una agenda per a psicòlegs t'ajuda a portar aquesta feina sense perdre temps recordant cites o copiant notes a mà.

Què és el bruxisme

El bruxisme és l'hàbit involuntari de serrar o carrisquejar les dents fora de la masticació. La persona no decideix fer-ho: la mandíbula es tensa sola, de vegades amb tanta força que desgasta l'esmalt. La Clínica Universitat de Navarra el descriu com un trastorn que apareix sobretot durant el son i que acaba causant desgast dental i problemes a l'articulació. I hi ha un matís que et toca de ple: en la literatura clínica, aquest serrar i carrisquejar s'associa a estats de tensió, enuig, frustració o por.

Bruxisme diürn i bruxisme nocturn

Convé separar dos quadres, perquè es tracten diferent. En el bruxisme diürn, la persona serra les dents desperta, gairebé sempre sense adonar-se'n, mentre es concentra, condueix o aguanta un mal moment. En el bruxisme nocturn, el serrar i el carrisquejar passen en dormir. La Clínica Mayo classifica el bruxisme del son com un trastorn del moviment relacionat amb el son, i recorda que qui el té sol arrossegar també roncs o apnees. Molts pacients no saben que carrisquegen fins que la seva parella els ho diu o el dentista veu el desgast.

Per què apareix: el bruxisme i l'estrès

No hi ha una única causa, i rarament és només una. Tot i això, el fil que més es repeteix és l'emocional. L'enciclopèdia mèdica de MedlinePlus ho diu clar: l'estrès del dia a dia és el desencadenant en moltes persones, i hi pesen factors com la capacitat de relaxar-se o els hàbits de son. La mateixa CUN situa l'estrès i l'ansietat entre les causes principals, al costat dels problemes de son, una mala alineació dental i alguns medicaments.

Al teu pacient això li encaixa amb el que ja treballeu. Algú que arriba amb un trastorn d'ansietat, amb una ratxa d'estrès laboral o amb el son trencat té números per serrar la mandíbula de nit sense notar-ho. També hi influeixen l'alcohol, la cafeïna, el tabac i alguns medicaments. Entendre això canvia l'enquadrament: no tractaràs «la mandíbula», tractaràs la tensió que l'estreny. Tens més recursos a les guies de tècniques per a l'ansietat i d'estrès laboral.

Senyals i símptomes

El bruxisme deixa pistes que un pacient no sempre connecta entre si. La més típica és el dolor de mandíbula en despertar, que pot derivar en el que els dentistes anomenen trastorn de l'articulació temporomandibular. A això s'hi sumen el mal de cap matutí, sobretot als polsos, i un mal d'orella que en realitat ve de la mandíbula, perquè és molt a prop del conducte auditiu. Són símptomes que, posats en fila, dibuixen un patró:

• Mandíbula cansada o adolorida, sobretot a primera hora.
• Mal de cap als polsos en llevar-se.
• Dents gastades, escantonades o més sensibles al fred i a la calor.
• Petits espetecs en obrir la boca i mal d'orella sense infecció.
• Pitjor son, de la persona o de qui dorm al costat.

Que algú serri les dents un dia solt no és un problema. El que marca la diferència és la freqüència i la força, i si ja està deixant marca a les dents o al descans.

Què passa si no es tracta

Deixat al seu aire, el bruxisme desgasta. Les dents es llimen, s'escantonen i perden sensibilitat protectora; apareixen fractures i salten empastaments. L'articulació de la mandíbula se'n ressent i el mal de cap es torna de cada matí. La CUN avisa que, sense tractar, pot deixar danys permanents a dents, genives i articulació. I hi ha un cercle que a tu t'interessa trencar: l'estrès estreny la mandíbula, el dolor i el mal dormir alimenten l'estrès, i la roda continua girant. Per això la fèrula sola rarament n'hi ha prou.

Tractament psicològic del bruxisme

Aquí entra la teva feina. El tractament del bruxisme que mira la causa és, en bona mesura, tractament de l'estrès i de l'ansietat. No hi ha cap tècnica miracle, i l'evidència per a algunes és limitada, però l'abordatge té peces clares.

Relaxació i consciència de la mandíbula

En el bruxisme diürn, el primer pas és que la persona s'adoni que està serrant. Un recordatori senzill —«llavis junts, dents separades»— torna el control durant el dia. La relaxació muscular, la respiració i pràctiques de mindfulness abaixen el nivell d'activació que carrega la mandíbula. Entre les pautes més habituals hi ha els exercicis de respiració, l'activitat física regular i escoltar música, maneres senzilles de deixar anar la tensió acumulada. Encaixen molt bé com a tasques per a casa entre sessions.

Son, hàbits i teràpia cognitivoconductual

Com que el bruxisme nocturn viatja amb el mal dormir, tenir cura del son ajuda: horari regular, una rutina tranquil·la abans d'anar a dormir, un dormitori fosc i silenciós, i menys alcohol i cafeïna a la tarda. Si hi ha insomni de fons, la guia de tractament de l'insomni et vindrà bé. Quan a sota hi ha ansietat, estrès o ruminació, la teràpia cognitivoconductual per a aquesta base és el que mou l'agulla: treballes les preocupacions, l'activació i els hàbits, i la mandíbula es relaxa com a conseqüència.

El dentista i el psicòleg, cadascú al seu

El bruxisme es porta millor a quatre mans. El dentista avalua el desgast i sol indicar una fèrula de descàrrega, que es posa de nit i protegeix les dents del frec. És important tenir-ho clar amb el pacient: la fèrula evita que es trenqui l'esmalt, però no treu la causa; mentre l'estrès hi continuï, la mandíbula seguirà serrant. La teva part és aquesta causa. El repartiment és senzill: el dentista protegeix les dents, i l'estrès, l'ansietat o els hàbits que hi ha al darrere es treballen a la consulta de psicologia. Explicar bé aquest repartiment al teu pacient evita que es pensi que amb la fèrula ja està tot fet.

L'agenda que acompanya el tractament

Tractar bé el bruxisme sol portar unes quantes setmanes de feina constant: relaxació, consciència de la mandíbula, higiene del son i seguiment. Aquí és on My Psico Agenda, la nostra agenda per a psicòlegs, et treu feina perquè et centris en la teràpia.

• Teràpia recurrent. Reserves el forat fix del pacient d'un cop («tots els dimarts a les 18:00»), amb el nombre de sessions que acordeu o sense data de fi. No tornes a quadrar hores cada setmana.
• Resum per al pacient. Cada cita té un «Resum de la sessió» privat per a tu i un «Resum per al Pacient» que la persona veu al seu espai. Allà li deixes l'exercici de la setmana: la pauta de relaxació, el recordatori de la mandíbula o com preparar el dormitori.
• Recordatoris per WhatsApp. L'avís surt sol 24 hores abans, amb botons per confirmar o anul·lar. En un tractament de diverses setmanes, això redueix les faltes i manté el ritme.
• Formulari i camps a la teva mida. Pots enviar-li un formulari abans de la primera sessió i afegir camps propis a la fitxa per anotar, per exemple, un registre de quan nota que serra.

Res d'això tracta la mandíbula per tu, i l'agenda no pretén substituir el dentista ni portar videotrucada. El que fa és ordenar la teva consulta perquè el seguiment no es caigui. Un terapeuta autònom comença des de 4,99 € al mes més IVA i els centres des de 99,99 €, amb un mes gratis del pla Júnior i sense targeta. Pots veure el detall a preus o crear el teu compte i provar-ho amb els teus propis pacients.