El primer cop que t'asseus davant d'algú que demana ajuda no tens un test ni un informe: tens una conversa. Aquesta conversa és l'entrevista clínica, i continua sent l'eina més antiga i més utilitzada de la psicologia. Abans de qualsevol qüestionari i abans de qualsevol diagnòstic, hi ha una persona explicant el que li passa i un professional escoltant d'una manera molt concreta. De com vagi aquesta estona en depèn bona part del que vindrà després: la relació, les hipòtesis i el pla de treball.
Aquesta guia repassa què és l'entrevista clínica, quins tipus hi ha, com s'estructura i quines tècniques la sostenen. Va per a psicòlegs i psicòlogues que volen afinar una cosa que fan cada dia, de vegades de manera tan automàtica que s'oblida tot el que es juga en aquests primers minuts.
Què és l'entrevista clínica
L'entrevista clínica és la trobada, gairebé sempre verbal, en què el professional recull informació sobre la persona que consulta per entendre el seu problema, formular hipòtesis i orientar la intervenció. No és un interrogatori ni una xerrada de cafè: es mou en un terreny intermedi, amb un objectiu clar però un format flexible. L'APA Dictionary of Psychology la descriu com una conversa amb un propòsit, dirigida a avaluar, diagnosticar o planificar el tractament.
El que la separa d'una conversa qualsevol és la intenció i una certa asimetria. Dirigeixes sense dirigir del tot; preguntes, però sobretot escoltes; atens el contingut i també la forma: el to, els silencis, allò que s'envolta sense anomenar. Per això l'entrevista clínica en psicologia és alhora l'instrument d'avaluació més complet de què disposes i el primer maó de l'aliança terapèutica. Quan cal afinar, s'ajuda de proves estandarditzades, com els tests psicomètrics, però el gruix de la informació segueix sortint d'aquí.
Tipus d'entrevista clínica
No totes les entrevistes s'assemblen. Convé ordenar-les per dos criteris: quant marca el guió i en quin moment del procés es fan.
Pel seu grau d'estructura:
- Entrevista clínica estructurada. Segueix un guió tancat, amb les mateixes preguntes i en el mateix ordre, com les entrevistes diagnòstiques estandarditzades. Guanya en fiabilitat i permet comparar casos, a canvi de deixar poc lloc al que surt sobre la marxa.
- Entrevista semiestructurada. Parteix d'un guió de temes, però et deixa reordenar, aprofundir o saltar-te el que no s'aplica. És la que més s'usa a la consulta perquè ajunta cobertura i llibertat.
- Entrevista lliure o no estructurada. Sense guió previ; la conversa va on la porta la persona. Aporta matisos que un guió no captaria, amb el risc que alguna cosa important quedi sense preguntar.
Pel seu moment i la seva funció es parla de la primera entrevista o d'acollida, on es recull el motiu de consulta; la d'avaluació, centrada a precisar el problema; la de devolució, en què comparteixes la teva formulació; i les de seguiment, que acompanyen el tractament. En una consulta real gairebé mai no tries un tipus pur: sols arrencar amb una entrevista clínica semiestructurada a l'acollida i anar deixant anar el guió a mesura que creix la confiança.
Les fases d'una entrevista clínica
Cada trobada és diferent, però gairebé totes segueixen el mateix arc. Tenir-lo al cap t'ordena sense tornar-te rígid.
- Obertura. Els primers minuts són d'acollida, no de dades. Et presentes, expliques l'enquadrament —quant dura, què és confidencial, com treballes— i deixes que la persona respiri. Aquí es juga el rapport, i sense rapport la resta se'n ressent.
- Desenvolupament. El cos de l'entrevista clínica: explores el motiu de consulta, la història del problema, els antecedents, la situació vital i els recursos amb què compta. S'avança del general al concret, de preguntes obertes a d'altres més precises.
- Tancament. Recapitules el que heu parlat, aclareixes dubtes, acordeu el pas següent i t'acomiades amb cura. Un tancament amb presses deixa la persona amb la sensació que no l'han entès, encara que la sessió hagi anat bé.
Dins del desenvolupament, molts professionals inclouen una exploració de l'estat mental: com està la persona aquí i ara, des de l'aspecte i l'ànim fins al pensament i l'atenció. La guia sobre l'exploració de l'estat mental de StatPearls serveix de mapa per saber en què fixar-te mentre converses, sense que l'observació es noti.
Tècniques per conduir l'entrevista clínica
La diferència entre una entrevista que obre portes i una altra que les tanca és en el com. Aquestes són les tècniques que més rendeixen:
- Escolta activa. Ser-hi de veritat, en comptes d'anar pensant ja la pregunta següent. Es nota en la mirada, en els petits assentiments i en el fet que reprens el que la persona acaba de dir.
- Preguntes obertes abans que tancades. "Què t'ha portat fins aquí?" obre; "Dorms malament?" tanca. Comença obrint i reserva les tancades per precisar una dada concreta.
- Reflex i paràfrasi. Tornar amb les teves paraules el que has entès ("Llavors és en arribar a casa quan pitjor ho passes") confirma que escoltes i ajuda la persona a escoltar-se.
- Silencis. Un silenci ben sostingut convida a continuar. Omplir-lo per incomoditat talla just quan alguna cosa estava a punt de sortir.
- Assenyalament i clarificació. Anomenar amb tacte una contradicció o una emoció que apunta, sense interpretar de més ni avançar-te.
- Resum. De tant en tant, ordenar en veu alta el que s'ha parlat. Dona estructura a la sessió i et regala uns segons per pensar.
Cap d'aquestes tècniques és un truc de manual. Són maneres d'estar que s'afinen amb els anys i amb la supervisió. El Consell General de la Psicologia recorda, a més, que tota entrevista clínica se sosté sobre el consentiment informat i la confidencialitat, que formen part de l'enquadrament des del primer minut i no d'un tràmit final.
Errors freqüents en l'entrevista clínica
Alguns entrebancs es repeteixen, sobretot al principi de la carrera:
- Preguntar com qui omple un formulari, sense deixar lloc al que la persona necessita explicar a la seva manera.
- Interpretar massa aviat, quan encara no tens prou informació per sostenir la hipòtesi.
- Prendre notes sense aixecar la vista, fins a convertir la trobada en un dictat.
- Induir la resposta amb la mateixa pregunta ("No descanses bé, oi?").
- Menjar-te el tancament per falta de temps i acomiadar la persona amb la sensació d'haver-se quedat a mitges.
Gairebé tots es corregeixen amb una idea senzilla: l'entrevista clínica és de qui consulta, no del guió. El guió hi és per ajudar-te a tu; no hauria de destorbar l'altra persona.
De l'entrevista a la història clínica
Tot el que reculls a l'entrevista no serveix de gaire si es perd pel camí. Tan bon punt acaba, aquesta informació ha de quedar ordenada, protegida i a mà per a la propera sessió. Aquí és on la part clínica es creua amb l'administrativa: el motiu de consulta, els antecedents i les primeres hipòtesis passen a la història clínica, i les observacions de cada trobada es recullen com a notes de sessió.
Fer-ho bé té dues cares. Una és clínica: escriure de manera que el teu jo d'aquí a tres mesos entengui el que pensaves avui. L'altra és legal i organitzativa, perquè les dades d'una entrevista clínica són de categoria especial —de les més sensibles que hi ha— i exigeixen xifrat, accés restringit i compliment del RGPD. Com que la primera entrevista sol coincidir amb l'arribada de la persona a la consulta, encaixa de manera natural amb l'onboarding del pacient nou: consentiment, dades de contacte i primera cita en un mateix flux, sense papers solts.
My Psico Agenda: de la primera entrevista al seguiment
My Psico Agenda és el programari de gestió on tot el que surt de l'entrevista clínica troba el seu lloc. La cita i, si atens en remot, la videoconsulta; el consentiment signat; la història clínica xifrada amb notes privades per sessió; els recordatoris per WhatsApp que sostenen l'assistència; i la facturació conforme a VeriFactu. Tot sota el RGPD, amb els servidors a la Unió Europea, i des del navegador, el mòbil o la tauleta, sense instal·lar res.
Comences amb el pla per a psicòlegs autònoms des de 19,99 €/mes, sense permanència i cancel·lant quan vulguis. Si coordines un equip, la versió per a centres de psicologia reuneix les agendes de tots els professionals, la història clínica compartida segons permisos i els informes en un mateix panell. Ho pots veure amb detall a la pàgina de plans i preus.
Preguntes freqüents sobre l'entrevista clínica
Els dubtes que més es repeteixen sobre l'entrevista clínica a la pràctica del dia a dia.
Què és una entrevista clínica en psicologia?
És la trobada, gairebé sempre verbal, en què el professional recull informació de la persona que consulta per entendre el seu problema, formular hipòtesis i orientar la intervenció. No és un interrogatori ni una xerrada informal: és una conversa amb un propòsit, amb objectiu clar però format flexible. A més de recollir dades, és el primer maó de l'aliança terapèutica, perquè la persona decideix en aquests minuts si confiarà o no.
Quins tipus d'entrevista clínica hi ha?
Pel grau d'estructura n'hi ha tres: estructurada (guió tancat en ordre fix), semiestructurada (guió de temes amb llibertat per reordenar i aprofundir) i lliure o no estructurada (sense guió previ). Pel moment i la funció hi ha la primera entrevista o d'acollida, la d'avaluació, la de devolució i les de seguiment. A la pràctica es combinen: se sol començar semiestructurat i deixar anar el guió a mesura que creix la confiança.
Quines són les fases d'una entrevista clínica?
Tres. L'obertura, on et presentes, expliques l'enquadrament (durada, confidencialitat, manera de treballar) i cuides el rapport. El desenvolupament, on explores el motiu de consulta, la història del problema i la situació de la persona, passant de preguntes obertes a d'altres més concretes. I el tancament, on recapitules, resols dubtes i acordeu el pas següent.
Quina diferència hi ha entre entrevista clínica estructurada i semiestructurada?
L'estructurada segueix un guió tancat, amb les mateixes preguntes i en el mateix ordre; guanya en fiabilitat i permet comparar, però deixa poc marge per al que sorgeix. La semiestructurada parteix d'un guió de temes que pots reordenar, ampliar o saltar segons el cas; cobreix el que importa sense encotillar la conversa, i per això és la més usada a la consulta del dia a dia.
Com es registra una entrevista clínica?
Tan bon punt acaba, la informació passa a la història clínica i les observacions de cada trobada, a les notes de sessió. Convé escriure de manera que d'aquí a uns mesos s'entengui el que pensaves avui, i desar-ho tot protegit i accessible, no repartit entre llibretes i arxius solts. Les dades d'una entrevista són de categoria especial, així que s'han de tractar conforme al RGPD, amb accés restringit i xifrat.
Quant dura una primera entrevista clínica?
Habitualment entre 45 i 60 minuts, encara que de vegades calen dues trobades per completar l'acollida. Més que el rellotge, mana l'objectiu: recollir el motiu de consulta, la història rellevant i una primera impressió sense atabalar la persona. Reservar uns minuts al final per al tancament evita acabar amb presses just quan ha sortit el més important.