Quan una família demana ajuda, gairebé sempre arriba assenyalant algú: «el problema és el nen», «és que la meva parella no hi posa de la seva part», «des que l'adolescent va entrar a l'edat del pavo, això és un no parar». La teràpia familiar sistèmica arrenca d'una idea diferent i, el primer cop que s'escolta, una mica incòmoda: el problema poques vegades viu dins d'una sola persona, sinó en la manera com totes es relacionen. Aquesta guia repassa què és, en què es recolza, quines tècniques fa servir i quan té sentit, tant si et dediques a la psicologia com si estàs valorant portar la teva família a teràpia.
Un avís abans d'entrar: això és una panoràmica per entendre l'enfocament, no un manual per aplicar-lo a casa. La teràpia familiar sistèmica l'exerceixen professionals amb formació específica —la que apleguen associacions com la Federació Espanyola d'Associacions de Teràpia Familiar—, i adaptar-la a cada família concreta és justament el que marca la diferència.
Què és la teràpia familiar sistèmica
La teràpia familiar sistèmica és una modalitat de psicoteràpia que pren com a unitat de tractament la família —o una part d'ella—, en lloc d'una persona aïllada. El seu punt de partida és que el malestar d'un membre no s'explica del tot mirant-lo només a ell, sinó atenent la xarxa de relacions on viu: com es comuniquen, quines regles no escrites segueixen, quin paper ocupa cadascú i quins patrons es repeteixen un cop i un altre.
L'enfocament va néixer a mitjan segle XX, quan un grup d'investigadors de l'anomenat grup de Palo Alto, amb Gregory Bateson al capdavant, va començar a aplicar la teoria general de sistemes a l'estudi de la comunicació humana. D'aquí en van sortir després diverses escoles —l'estructural de Salvador Minuchin, l'estratègica, la de Milà— que comparteixen una mateixa intuïció: per entendre la persona cal mirar el sistema del qual forma part. L'American Psychological Association la reconeix com un dels grans enfocaments de la psicoteràpia contemporània.
L'enfocament sistèmic: la família com a sistema
Per seguir el fil de la teràpia familiar sistèmica cal fer-se amb dues o tres idees que, un cop les veus, costa deixar de veure.
La primera és que la família funciona com un sistema: un conjunt de parts connectades on el que li passa a una repercuteix en totes. El tot és més que la suma dels seus membres, igual que un equip és més que la llista dels seus jugadors. La segona és la causalitat circular. Fora de la consulta pensem en línia recta —«ell fa això perquè ella va fer allò»—, però en les relacions les coses giren en cercle: la mare insisteix perquè el fill es tanca, i el fill es tanca perquè la mare insisteix. Qui va començar? Tant se val; el sistema es retroalimenta.
D'aquí en surt un concepte que defineix bé aquesta teràpia: el pacient identificat. És el membre que «porta» el símptoma —el nen que no dorm, l'adolescent que suspèn, qui té atacs d'ansietat— i a qui la família assenyala com «el que té el problema». La mirada sistèmica sospita que aquest símptoma compleix una funció dins del grup, i que de vegades parla d'alguna cosa que li passa al sistema sencer. També hi pesen l'homeòstasi —la tendència de tota família a mantenir el seu equilibri, encara que sigui un que fa patir— i les regles i jerarquies que organitzen qui decideix, qui té cura i qui queda fora.
Tècniques de la teràpia familiar sistèmica
Sobre aquesta base, la teràpia familiar sistèmica ha desenvolupat un repertori d'eines molt reconeixible. Aquestes són les que més s'utilitzen.
El genograma
El genograma és un mapa de la família al llarg de diverses generacions. Amb una sèrie de símbols representa els seus membres, els seus vincles i els patrons que es repeteixen: aliances, conflictes, distanciaments, pèrdues, rols heretats. Dibuixar-lo amb la família, a la mateixa sessió, sol ser revelador; de sobte es veu que «això ja passava amb l'àvia» o que dues branques fa dècades que no es parlen. És, a més, una informació valuosa que convé conservar a la fitxa del cas.
Les preguntes circulars
En lloc de preguntar directament a cadascú per si mateix, el terapeuta pregunta a un membre per la relació entre altres dos: «quan el pare i la teva germana discuteixen, què fa la mare?». Aquestes preguntes circulars treuen a la llum els patrons d'interacció i, de passada, fan que la família s'escolti des de fora, cosa que poques vegades passa al menjador de casa.
El reenquadrament
El reenquadrament —o reformulació— consisteix a donar un significat nou a alguna cosa que la família viu com a pur problema. La rebel·lia de l'adolescent es pot llegir com un intent maldestre de guanyar autonomia; el control d'un pare, com una forma aspra de tenir cura. No es tracta de maquillar la realitat, sinó d'obrir una lectura que permeti moure's on abans només hi havia una etiqueta.
Les tasques entre sessions
La teràpia familiar sistèmica es pren molt seriosament el que passa fora de la consulta. Per això és habitual proposar tasques o experiments per a casa: canviar qui s'ocupa de certa rutina, assajar una conversa pendent o, en la seva versió més contraintuïtiva, la prescripció del símptoma. La feina de debò passa entre una sessió i la següent.
Quan està indicada la teràpia familiar sistèmica
La teràpia familiar sistèmica encaixa especialment bé quan el patiment té a veure amb els vincles. És una opció sòlida en conflictes familiars enquistats, en problemes de conducta d'infants i adolescents, en separacions i en famílies reconstituïdes que busquen un nou acomodament, i en aquelles situacions en què la comunicació s'ha trencat i ningú no sap ja com tornar a parlar-se.
També ajuda quan una malaltia —física o mental— d'un membre sacseja tot el grup, o quan cal travessar un dol en comú. Hi ha un terreny on la seva eficàcia està especialment avalada: en els trastorns de la conducta alimentària en adolescents, el tractament basat en la família és de primera elecció, tal com recullen guies clíniques de referència com les del NICE britànic. I no competeix amb altres formats, sinó que es combina: és habitual veure-la al costat de la teràpia amb adolescents o de la teràpia de parella, que en el fons és treball sistèmic amb el subsistema més petit, la parella.
Com és una sessió de teràpia familiar sistèmica
Una sessió de teràpia familiar sistèmica s'assembla poc a la imatge del divan. A la sala hi ha diverses persones, el terapeuta observa tant el que es diu com qui mira qui, qui interromp i qui calla, i el seu lloc no és el d'aliat de ningú en particular, sinó el d'algú que sosté tot el sistema per igual. En alguns models hi treballa un coterapeuta o fins i tot un equip que observa des de darrere d'un mirall unidireccional, una herència de l'escola de Milà.
Les sessions solen ser una mica més llargues —hi ha més gent— i més espaiades que en la teràpia individual, moltes vegades cada dues o tres setmanes, per donar temps que les dinàmiques es moguin entre una i altra. I hi ha un assumpte delicat que convé enquadrar des del principi: la confidencialitat. Amb diverses persones a la sala, el secret professional es torna més complex —què passa amb el que un membre explica a soles, per exemple— i cal deixar clares les regles abans de començar.
Organitzar la teràpia familiar sistèmica a la teva consulta
Si treballes amb famílies, ja sabràs que la logística té la seva pròpia dificultat. Una sessió de teràpia familiar sistèmica no és citar un pacient: és quadrar l'agenda de tres, quatre o cinc persones alhora, avisar-les totes, i no perdre el fil d'un cas que té moltes veus. Un oblit o un descquadre d'horaris costa aquí el doble.
Per això ajuda recolzar-se en un programari de gestió clínica. Pots programar les sessions com a cites recurrents i llançar recordatoris automàtics als diferents assistents, de manera que ningú no es despisti. I pots guardar el genograma, els patrons que vas detectant i el pla de treball en una història clínica digital xifrada, amb la informació del cas endreçada encara que hi intervinguin diverses persones. Com menys energia se te'n va en la logística, més te'n queda per al que de debò importa: la família que tens al davant.
My Psico Agenda: la logística dels casos familiars, resolta
Acompanyar una família demana concentració i un cap despejat; el paperam, com menys, millor. My Psico Agenda és un programari de gestió clínica que reuneix l'agenda, la història clínica xifrada, els recordatoris per WhatsApp, el portal del pacient i la facturació amb VeriFactu en un sol compte, al navegador, el mòbil i la tauleta, complint el RGPD amb servidors a la Unió Europea, i tracta igual la sessió presencial i l'online.
Comença en 19,99 €/mes sense permanència si treballes pel teu compte amb l'agenda per a psicòlegs autònoms, i si formes part d'un equip o coordines un centre, la versió per a centres de psicologia reuneix diverses agendes, amb els seus informes, en un mateix panell.
Preguntes freqüents sobre la teràpia familiar sistèmica
Els dubtes que més apareixen sobre la teràpia familiar sistèmica.
Què és la teràpia familiar sistèmica?
És una modalitat de psicoteràpia que treballa amb la família com a unitat, en lloc de amb una persona aïllada. Parteix de la idea que els símptomes d'un membre s'entenen millor dins de la xarxa de relacions familiars: com es comuniquen, quines regles segueixen i quins patrons repeteixen. El focus no està en qui falla, sinó en com funciona el sistema.
En què es diferencia de la teràpia individual?
En la unitat de tractament i en la mirada. La teràpia individual treballa amb una persona i el seu món intern; la teràpia familiar sistèmica treballa amb les relacions entre diverses persones i situa el problema en la interacció, no dins d'un individu. Per això sovint acudeixen diversos membres a la mateixa sessió i el terapeuta observa com es relacionen en directe.
Per a quins problemes està indicada la teràpia familiar sistèmica?
És especialment útil en conflictes familiars, problemes de conducta en infants i adolescents, separacions i famílies reconstituïdes, dificultats de comunicació i quan una malaltia física o mental d'un membre afecta tot el grup. En trastorns de la conducta alimentària en adolescents, el tractament basat en la família és de primera elecció.
Hi han d'anar tots els membres de la família?
No sempre. Tot i que l'ideal és comptar amb les persones clau del sistema, el terapeuta decideix a cada moment qui hi acudeix: de vegades tota la família, de vegades els pares, de vegades un subsistema. Fins i tot treballant amb una sola persona es pot pensar de manera sistèmica. La composició de la sessió és una decisió clínica, no un requisit rígid.
Quant dura la teràpia familiar sistèmica?
Acostuma a ser una teràpia relativament breu i amb sessions més espaiades que la individual, sovint cada dues o tres setmanes per donar temps que es moguin les dinàmiques. La durada total depèn del cas, però molts processos es resolen en uns mesos. Les sessions solen ser una mica més llargues pel nombre de persones implicades.
Què és el genograma en teràpia familiar sistèmica?
El genograma és un mapa de la família al llarg de diverses generacions. Representa amb símbols els seus membres, els seus vincles i els patrons que es repeteixen —aliances, conflictes, rols, pèrdues—. És una de les eines bàsiques de la teràpia familiar sistèmica perquè ajuda a veure d'un cop d'ull l'estructura del sistema i la seva història.