Hi ha una frase que resumeix bé de què va això: «no persegueixis el riu, seu a la seva vora i escolta'l». La teràpia Gestalt proposa una cosa semblant —deixar d'empènyer i començar a adonar-se'n—, i per això desconcerta qui hi arriba esperant consells i exercicis per a casa. És un dels grans corrents de la psicoteràpia humanista, amb una manera de treballar molt pròpia: el present per davant del passat, l'experiència per davant de l'explicació. En aquesta guia repasso què és, en què es recolza, quines tècniques fa servir i per a què serveix, tant si et dediques a la psicologia com si estàs pensant a provar-la.
Un apunt abans d'entrar: això és una panoràmica per entendre l'enfocament, no un manual d'autoajuda. La teràpia Gestalt l'exerceixen professionals amb formació específica —la que apleguen associacions com l'Asociación Española de Terapia Gestalt—, i el seu valor rau justament en com s'adapta a cada persona a cada sessió.
Què és la teràpia Gestalt
La teràpia Gestalt és un corrent de psicoteràpia humanista que va néixer a mitjan segle XX de la mà de Fritz Perls, Laura Perls i Paul Goodman. Beu de diverses fonts —la psicoanàlisi d'on Perls venia, la psicologia de la Gestalt, l'existencialisme i la fenomenologia— i les combina en una idea senzilla d'enunciar i difícil de practicar: l'important no és tant entendre per què ens passa el que ens passa, sinó adonar-nos de com ho vivim aquí i ara.
La paraula alemanya «Gestalt» significa una cosa així com «forma» o «figura completa», i apunta a una de les seves conviccions: la persona és un tot —cos, emoció, pensament i entorn— i no la suma de peces soltes. L'Associació Americana de Psicologia la situa entre els enfocaments experiencials, aquests que treballen amb el que passa en la vivència directa més que amb el relat que en fem. Per això una sessió de teràpia Gestalt s'assembla poc a una conversa a l'ús.
Els principis de la teràpia Gestalt
Per seguir el fil de la teràpia Gestalt convé tenir a mà unes quantes idees que la vertebren.
La primera és l'aquí i ara: el treball passa en present, amb el que apareix a la sala, encara que es parli d'una cosa antiga. La segona és l'adonar-se (l'awareness), prendre consciència del que un sent i fa a cada moment, perquè aquest adonar-se és en si mateix transformador. La tercera és la responsabilitat: passar del «em passa» al «jo faig», recuperar la capacitat d'escollir. I la quarta és el contacte, la manera com ens relacionem amb el que ens envolta i amb els altres.
D'aquí en sorgeixen dues nocions molt gestàltiques. Una és la de figura i fons: a cada instant una cosa destaca sobre la resta —una emoció, una necessitat— i la teràpia ajuda a veure quina figura demana atenció. L'altra és la dels assumptes pendents, aquestes «gestalts inconcluses» —un comiat que no va ser, un enuig que no es va dir— que continuen estirant-nos des de darrere fins que es tanquen.
Tècniques de la teràpia Gestalt
La teràpia Gestalt és famosa per les seves tècniques actives, més a prop de l'experiment que de la xerrada. Aquestes són algunes de les més reconeixibles.
La cadira buida
La cadira buida és la seva tècnica estrella. La persona parla a una cadira on imagina algú significatiu —o una part de si mateixa— i li diu el que no ha pogut dir. Posat en present, allò que estava encallat es mou: es tanquen comiats, surt la ràbia o la pena guardada, un s'escolta des d'un altre lloc. No és teatre; és portar a l'ara una cosa que seguia pendent.
El continu de consciència
El terapeuta convida a anar narrant el que se sent moment a moment —«ara m'adono que se'm tensa l'estómac», «ara noto que evito mirar-te»—. Aquest continu de consciència entrena l'adonar-se i treu a la llum el que solem passar per alt.
Els experiments
En lloc de parlar sobre una cosa, la Gestalt proposa provar-la a la sessió: exagerar un gest, repetir una frase, sostenir una emoció en comptes de fugir-ne. Són experiments a mida, pensats perquè la persona descobreixi per si mateixa, no per demostrar-li res.
El treball amb els somnis
A la teràpia Gestalt el somni no s'«interpreta» a la manera clàssica: es proposa que la persona doni veu a cada element del somni com si fos una part d'ella. Així el somni deixa de ser un enigma i passa a ser material viu per a l'adonar-se.
Per a què serveix la teràpia Gestalt
La teràpia Gestalt encaixa especialment bé quan el que pesa té a veure amb l'emoció, les relacions i la manera d'estar en la pròpia vida. S'usa en l'ansietat, en la baixa autoestima, en els bloquejos emocionals, en les dificultats de relació, en el dol i en aquests assumptes pendents que un arrossega sense acabar de deixar anar. I és una via molt escollida per qui busca autoconeixement i creixement personal, sense un «problema» concret a resoldre.
Convé dir-ho amb honestedat: no és una fórmula per a tot. En quadres greus —una descompensació psicòtica, un trastorn mental sever— la primera línia és l'atenció especialitzada i, quan toca, el tractament mèdic; allà un enfocament experiencial pot acompanyar, però no substituir. Com recorden organismes professionals com l'Associació Europea de Teràpia Gestalt, la clau és un professional ben format que sàpiga quan el seu enfocament ajuda i quan cal derivar o combinar. La teràpia Gestalt també es porta bé amb altres eines, com la regulació emocional o el mindfulness, amb qui comparteix aquesta atenció al present.
Com és una sessió de teràpia Gestalt
Una sessió de teràpia Gestalt s'assembla poc a la imatge del pacient parlant i el terapeuta anotant en silenci. Aquí el terapeuta està molt present: acompanya, proposa, de vegades retorna el que observa en el cos o en el to, i sobretot té cura del contacte —la relació real que es crea a la sala és, en si mateixa, terreny de treball—. El focus no està tant en el «per què» com en el «com» i el «què faig ara amb això».
Aquesta relació és el cor del procés; per això a la Gestalt es té tanta cura de l'aliança terapèutica. Les sessions solen ser setmanals o quinzenals, i no es regeixen per un guió tancat: es treballa amb el que la persona porta aquell dia, seguint la figura que emergeix. Pot resultar intens, perquè toca l'emoció en directe, però també allibera precisament per això.
Acompanyar processos de teràpia Gestalt a la teva consulta
Treballar des de la teràpia Gestalt és un ofici de presència: demana estar plenament amb la persona que tens al davant, sense el cap al paperam. I aquí la logística de la consulta, si no està resolta, resta. Quadrar sessions setmanals sostingudes en el temps, evitar les absències, tenir a mà l'evolució de cada procés sense perdre't en carpetes: res d'això no és teràpia, però condiciona la teràpia.
Per això ajuda recolzar-se en un programari de gestió clínica. Pots deixar programades les sessions com a cites recurrents amb recordatoris automàtics, i registrar el fil de cada procés —els assumptes que van apareixent, els experiments que van funcionar— en una història clínica digital xifrada. Com menys energia se te'n va en l'administració, més te'n queda per al que de debò compta: estar, de veritat, en l'aquí i ara amb el teu pacient.
My Psico Agenda: la logística resolta perquè tu acompanyis
Acompanyar processos vivencials com els de la teràpia Gestalt demana presència i continuïtat; el paperam, com menys, millor. My Psico Agenda és un programari de gestió clínica que reuneix l'agenda, la història clínica xifrada, els recordatoris per WhatsApp, el portal del pacient i la facturació amb VeriFactu en un sol compte, al navegador, el mòbil i la tauleta, complint el RGPD amb servidors a la Unió Europea, i tracta igual la sessió presencial i l'online.
Comença en 19,99 €/mes sense permanència si treballes pel teu compte amb l'agenda per a psicòlegs autònoms, i si formes part d'un equip o coordines un centre, la versió per a centres de psicologia reuneix diverses agendes, amb els seus informes, en un mateix panell.
Preguntes freqüents sobre la teràpia Gestalt
Els dubtes que més apareixen sobre la teràpia Gestalt.
Què és la teràpia Gestalt?
És un corrent de psicoteràpia humanista que posa el focus en el present —l'aquí i ara— i en l'adonar-se: prendre consciència del que un sent, pensa i fa a cada moment. En lloc de buscar el perquè dels problemes al passat, treballa el com es viu el present, i entén la persona com un tot (cos, emoció i entorn), no com una suma de símptomes.
Per a què serveix la teràpia Gestalt?
Ajuda en dificultats com l'ansietat, la baixa autoestima, els bloquejos emocionals, els problemes de relació, el dol i els assumptes pendents que un arrossega. I és una via molt usada per a l'autoconeixement i el creixement personal. No substitueix el tractament mèdic en quadres greus, on es combina amb l'atenció especialitzada que correspongui.
Què és la tècnica de la cadira buida?
És la tècnica més coneguda de la teràpia Gestalt. La persona parla a una cadira buida imaginant que hi ha algú significatiu —o una part de si mateixa— i expressa el que no ha pogut dir. Serveix per tancar assumptes pendents, donar sortida a emocions retingudes i veure's des d'un altre angle. No és teatre: posa en el present una cosa que estava encallada.
En què es diferencia de la teràpia cognitivoconductual?
La teràpia cognitivoconductual treballa sobretot pensaments i conductes amb un pla estructurat i objectius concrets. La teràpia Gestalt és experiencial i vivencial: se centra en la consciència del moment present, en l'emoció i en el contacte, i dona molt de pes al que passa a la mateixa sessió. Són enfocaments diferents, tots dos vàlids, i l'elecció depèn de la persona i de l'objectiu.
Quant dura la teràpia Gestalt?
No hi ha una durada fixa. Pot ser un procés breu centrat en una dificultat concreta o un recorregut més llarg d'autoconeixement. Sol treballar-se amb sessions setmanals o quinzenals, i la durada total depèn dels objectius de cada persona i de com avança el procés, cosa que es revisa amb el terapeuta.
La teràpia Gestalt té evidència científica?
Hi ha recerca que avala les teràpies humanistes i experiencials, tot i que compta amb menys assajos que la cognitivoconductual. Diverses de les seves tècniques, com el treball amb dues cadires, s'han estudiat i integrat en enfocaments amb bon aval, com la teràpia focalitzada en l'emoció. Com en qualsevol teràpia, la formació del professional i el vincle amb el pacient pesen molt en el resultat.